Novel·la d'aprenentatge que aconsegueix tractar amb delicadesa i realisme el tema de l'assetjament escolar.
Wonder
evoluciona des de deixar-se una cueta com un Padawan, a tallar-se els cabells i
portar corbata. L'exterior ens demostra el gran canvi interior i tot el que ha
guanyat en seguretat en ell mateix.
No
podem triar la cara que tenim, ens toca en una mena de loteria. Les coses són
com són, però algunes es poden canviar. En Wonder, els seus pares i els seus
amics ho aconsegueixen.
Sovintegen
les bromes, els jocs de paraules i l'ús de llenguatge figurat com "ser la
pera" "amagar el cap sota l'ala", que no embafen.
Més
creatives són les imatges que serveixen per, poc a poc, descriure les orelles del protagonista: "orelletes de coliflor"
i "orelles com trossos de massa de
pizza aixafada".
Les
comparacions amb personatges literaris y del cinema també funcionen: Des d'Eté
fins al Gol·lum, passant per Àlien.
N'hi
ha de més complexes per explicar aspectes de la vida, de la personalitat i
sensacions:
"les
noies de dalt de tot de la cadena alimentària"
"pensaments
més lleugers que suavitzen la tensió, com una tercera una mica baixa en un
acord major."
"sons
lluminosos".
La
màgia de la narració s'aconsegueix utilitzant amb prudència recursos variats.
El joc de perspectives és molt interessant i gens artificiós. Tot està
subordinat a aconseguir el difícil equilibri de la delicada senzillesa. Ho
aconsegueix.
"...
l'univers al final sap trobar l'equilibri. L'univers no deixa cap dels seus
ocells desemparat." P- 275.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada