dilluns, 5 de desembre de 2016

Guillermo del Toro i Daniel Kraus (2015) Trollhunters. Barcelona: Fanbooks

Els monstres sempre han estat de moda ja que, d’alguna manera, tots en som una mica i Mr. Hide es fa evident quan es transforma en gegant, ogre, cíclop, sirena o troll.

Totes les mitologies són riques en monstruositats que il·luminen la nostra part més fosca i amagada. D’aquí és d’on pouen els autors de Caçadors de trolls:

“El ciclop em va veure i va alçar el braç per aturar els seus companys, que tenien la conca ocular buida. Van començar a protestar, però llavors el primer es va treure l’ull, arrugar i sec, i el va passar al de la seva esquerra, que se’l va entaforar a la conca. Així, a poc a poc, van fer torns per mirar-me.”

Les tres greas o grayes tenien un sol ull i una sola dent que compartien 

Les grayes i Perseu a la pel·lícula Fúria de Titans

Per una banda, una potent imaginació visual és clau per donar alè vital als pudents i fastigosos monstres i per això endevinem aconseguides imatges de pel·lícula sota les lletres.

Fotograma del film El Laberint del Faune dirigida per Guillermo del Toro 

Per l’altra, les nombroses batalles a la nit són massa repetitives i agraïm que s’alternin amb el dia a dia del protagonista, la família, els amics, els enemics i la noia que li agrada.

A la fi, ens trobem en una versió més de l’eterna lluita del bé contra el mal i de la maduració personal d’aquell qui aprèn a anar per la vida i per la història.