dimecres, 10 de maig de 2017

Anna Maria Villalonga (2017), El somriure de Darwin. Barcelona: Llibres del Delicte


Tres personatges i el gos Darwin, un animal tan evolucionat que només li falta parlar. Encara que ell no narri la història, com ho fan aquells que anomenem irracionals a la novel·la de Wajdi Mouawad, en Darwin també té ànima.

Els quatre personatges, doncs,  conflueixen entorn dun assassinat que els capgirarà la vida.

Noemí, tan ben batejada amb el nom que significa la meva dolçor. La noia que amaga un secret i saïlla amb la feina i gaudint de la lectura.

Amb obstinació, Noemí va construir al seu voltant una existència tallada a mida, mesurada i quieta. Soterrà unes cendres que no va saber ventar, que encara cremaven amb una brasa somorta, però calenta.( P. 42)

Ivan, al qual no puc deixar dafegir-li lepítet de el terribleque de tan aficionat als videojocs pot confondre la realitat i la ficció.

Dins del seu cap, les imatges de la pantalla es converteixen en motiu dinspiració, com si li suggerissin idees o li modelessin el pensament.( P. 59)

Ara bé, la parella que més minteressa, és clar, són en Max: un ningú, un cero a lesquerra, una ombra trepitjant lasfalt.

Max Estrella i Don Latino a Luces de Bohemia
En Max, molt diferent a un altre Max literari, en Max Estrella de Luces de Bohemia que també era una ombra trepitjant la nit esperpèntica del Madrid de principis de segle XX. Aquest Max és un espavilat noi de poble que baixa a estudiar a Barcelona on la vida el captiva i penja els estudis.

Per al jove Max, un noiet del Berguedà que encara no havia corregut món, Barcelona resultava tan temptadora com una dona bonica. A cada pas que feia, a cada cantonada que sobre-passava, la ciutat li picava lullet, ufanosa i desinhibida; se li oferia sens vergonya, sense pudor, amb els braços oberts. No sen podia anar.(P. 31)

Em pregunto, encara que sé que no té cap importància, si darrere aquest Max hi ha també un Alejandro Sawa, és a dir, un personatge real. De fet nhe conegut algun de molt semblant i em sembla un encert esbrinar el procés que fa que algú es converteixi amb un sense sostre. Magrada com es planteja levolució del personatge que quan retorna sol a la ciutat després dun temps a lestranger,  es converteix en un vagabund amb un amic inseparable, en Darwin, que dóna sentit a la seva vida.

En Max va baixant les escales cap a linfern, en aquest cas la presó Model, que com una aranya lembolicarà amb les seves teranyines.

"La presó té una estructura c'aranya, un cos d'aranya amenaçadora d'on naixien com  anòmales excerscències, com si fossin potes peludes, les sis galeries." (P. 131)

El peculiar i atractiu estil de novel·la negra de Anna Maria Villalonga també ens atrapa: sense amenaces però amb força i una bona càrrega de crítica social.


Les potes d'aranya de la presó Model que afortunadament té els dies comptats