Schubert
evoca l’inquietant i captivadora
música del bosc amb el seu lied Erlkönig. Aritzeta trasllada aquesta atmosfera
màgica a l’escriptura de La filla esborrada: el clima del romanticisme alemany.
Tots els
sorolls ressonen a la fosca i “creixen com una gran onada
que s’acosta a la platja”. Allí l’amant no és més que una ombra
fantasmal que recorda l’olor de l’estimada mentre: “Aspira profundament.
Farigoles i ruda. Garrofer, llorer i llimones...”
En
aquest entorn el desig és com “la molsa que cobreix la pedra” i l’enamorada evoca: “Olors dolçasses de lliris, de podrimener, de
sexe i de mort”que l’han marcat per sempre.
Els
elements naturals fins i tot empelten la descripció dels personatges: “Tenia el posat innocent d’una criatura, els cabells arranats, com
rostolls de palla acabada de segar, i els ulls torbadors d’una tempesta bàltica plena de perills, amb
onades monstruoses i mortífers blocs de gel amagats sota l’aigua.”
La
natura s’imposa tant que aconsegueix que la protagonista
canvií de pell, com les serps, i oblidi el brutal origen de la vida que s’obre pas dins el seu ventre. Viurà un temps
evanescent dins d’una bombolla que l’aïlla de la realitat cruel i la fa caminar entre
somnis que ens transporten a un món on els verns o les alzines respiren i
parlen... o potser només és el mestral, o potser, ni més ni menys que els elfs.
“Són somnis exòtics, meravelles dels sentits que
no són res en concret, il·lusions sense paraules que la transporten, floten i
després se’n van en silenci, com els flocs alats del
miraguano que s’envolen d’una bufanda des del palmell de la mà.”
Somnis
amb paraules antigues i flonges com “miraguano” que em recorden estius de temps passats més
llargs que la cua d’un estel i m’omplen de dolça melangia.
Paraules
poètiques de balada de Heine o de rima de Bécquer per aconseguir que la música
es faci literatura. A l'inrevés d'allò que va fer Shubert musicant el poema de
Goethe.
“Darrere els baladres balla una ombra i una dent
lluu a la llum de la lluna.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada