Em calia tornar a
llegir Ursula K. Le Guin.
 |
| Mai ens tornem a banyar al mateix riu |
Havia de llegir aquest llibre a la vora d’un riu i deixar que el corrent de les lletres i la remor de l’aigua se m’emportés tot recordant que “l’autèntic viatge és la tornada” i la llar a la que arribes “és un lloc en el qual mai no has estat”. Sí senyora, tot canvia, i aquí el panta rei dels presocràtics és a la base d’una revolució sense fi.
He acabat el llibre i
he tornat a casa, ara, m’afanyo a escriure per no deixar perdre els moments de
plenitud que m’ha donat la lectura.
M’ha estat grat
trobar en el panteisme un puntal de la novel·la. El lema de “ser sencer és ser
una part” es concreta en imatges: a la Takver “la complaïa sentir-se
emparentada amb els peixos” (P. 30), el contacte amb la natura provoca que al
Shevek que “l’ànima li surti de l’amagatall” (P. 37), perquè hi ha esperits als
quals “mai no han tallat el cordó umbilical. Mai no les han després del sí de
l’univers”. (P. 210)
Les persones
d’aquesta mena tenen una aura especial les envolta una “clariana psicològica”,
són uns éssers dotats “d’una autoritat inherent; alguns emperadors de veritat
tenen vestits nous.” (P. 73)
També hi ha paisatges
especials que creen una atmosfera suggeridora i plena de bellesa, alhora que
reflecteixen l’interior dels personatges i ens presenten un bosc o l’univers
com un tot relacionat: “una xarxa tan subtil com la del sistema nerviós d’un
cos en vida.”
Aquest fragment em
sembla exemplar:
“Era el paisatge més
bonic que en Shevek havia vist mai (...) tot donava una impressió de plenitud
complexa que (...) mai no havia experimentat, excepte, potser, a petita escala en alguns rostres humans
serens i pensatius.” P. 83.
En aquest entorn
només hi falta el cant d’un ocell, la música, “l’art que està fet de temps”. El
temps que el protagonista investiga per construir una teoria que sigui capaç de
fer més entenedor l’univers. Hi ha uns moments de misticisme, una deriva que
s’atura just en el llindar de considerar “l’univers com la corda d’una arpa
gegantesca".
Així i tot hi ha
instants d’èxtasi com els que provoca l’amor satisfet:
“Dins d’ell creixia
misteriosament una alegria com el so i l’olor de l’aigua corrent, alçant-se en
la foscor.” P. 205.
O la revelació de la
clau de la teoria després de dies i dies d’investigació fent la feina que
millor podia fer:
“Era el camí obert,
el camí a casa, la llum. L’esperit dins d’ell era com un nen que surt corrent a
la llum del sol” P. 301.
 |
| Contraportada desplegable, amb el llibre al mig. Magnífica edició de Raig Verd |
Un cop trobada la clau les diferències entre el seu planeta Anarres, el dels desposseïts, i el d’Urras, el dels propiedors, no li semblen al protagonista “més significatives que les diferencies entre dos grans de sorra de vora el mar.” P. 332.
No només hi ha la
il·luminació que permet entrellucar la comprensió de l’univers, sinó també l’exaltació
de sentir-se unit a un grup de gent que, sense res a les mans no vol emprendre
el camí fàcil de deixar-se governar i segueix un col·lectivisme àcrata sabent
que la revolució no es pot aturar mai, sempre flueix: com el corrent d’un riu.
Estic acabant de llegir-la i m'he emocionat tant (i m'emociono) apunt de començar l'últim capítol, identificant-me amb el Shev...una novel·la amb un argument anarquista, no deixa a cap lector o lectora indiferent. És ciència ficció però els temes claus són la política (anarquisme com alternativa) , el feminisme
ResponEliminai el medi ambient. És molt humana, sentimental i emociona. Obra bella i sublime.