Torno, després de tota una vida, a l’edició que corre per casa i me n'adono que no recordava el lema de T.S.Elliot que l'encapçala: «I have walked many years in this city.»
Me’l faig meu.
El carrer de les Camèlies és el melic del món de la Cecília encara que en fugi. Hi ha de tornar per saber el principi de tot i el goig que va portar a la casa amb torratxa, roses i llimoner on la van acollir.
Però, abans, ha de llaurar la ciutat amb els seus peus i s’ha de vendre. De la Rambla al Tibidabo, del Liceu a les barraques, del cementiri al cafè de les falgueres, del barri de Ribera i el rere port al Carmel, del carrer Mallorca a la Diagonal i del Passeig de Gràcia a la Rambla de Catalunya.
Tant com hi ha carrers hi ha plantes, flors i, sobretot, arbres que acompanyen la Cecília. N’hi ha uns que es converteixen en el símbol del retorn als orígens de la protagonista, la consolen i l’ acompanyen. Són els que donen ombra, color i olor a la Rambla de Catalunya:
«la vaig passar tota amb el cap enrere mirant el brodat que feien les fulles del til·lers.»
(Pàg. 124)
Li fan de far en la boira.
«Necessitava arbres arrenglerats, amb fulles petites... Al cap de no sé quanta estona vaig sentir l’olor i em vaig abraçar a la soca del til·ler...»
(Pàg. 192)
Potser la Rodoreda va pensar que com que les camèlies no fan olor, calia que la til·la deixés el perfum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada