Amb l'estudiada senzillesa d'un parlador de contes, l'autor ens proposa una novel·la itinerant que segueix les petjades d'Ovidi. Podria pensar-se que l'autor de les Metamorfosis és un macgoffin intercanviable per qualsevol altre, però en realitat és l'element que estructura i determina el relat.
Ens guia la discreta veu del narrador que comença amb «Va anar així.» P. 12 i gairebé acaba guardant-se un as a la màniga amb: « Millor no afegir-hi res i tancar el capitol. » P. 253.
Entre mig, allò que més m'interessa és com es converteix en narració el procés mitjançant el qual la lectura ens deslliura de l'esclavitud.
El poder de la paraula escrita rau en transmetre informació i en fer reviure mons: Joan-Lluís Lluís n'és la prova.
El text és ric en descripcions de la natura:
« L'hivern irromp cavalcant la tardor, com en una violació d'estacions. »P 19.
«. ..un forat a l'bosc, com ara l’ull badat entre els arbres.» P. 64.
i excel·leix a l'evocació de sentiments i d'estats d'anim.
«Cada vegada que llegeixo prosa o versos d'Ovidi, sent la mateixa llangor llepant-li la pell i l'ànima.» P. 36.
« Sent com la pedra gelada s’ha eriçat i punxa per dintre per obligar-la a fugir.» P. 67.
Traduir, millor dit fer de torsimany, és parlar bé i
«Cansa, encara que no cansi el cos.» P. 166.
La lletraferida Junil va fent deixebles al seu país, com un apòstol de la bona nova de l'escriptura i, mentre tanco el llibre i miro per la finestra, em floreix el desig que el seu camí no s'acabi amb el punt final d 'aquesta novel·la.
Moltíssimes mercès per aquests comentaris alhora breus i afalagadors...
ResponElimina(Et puc demanar de corregir el meu nom al text, si us plau? S'escriu "Joan-Lluís Lluís". Gràcies!
Gràcies i perdó!
ResponEliminaDisculpeu, aquesta entrada em genera errors.
ResponElimina