Una autobiografia lectora amb un bon títol que m’ha recordat la de Roberto Cotroneo, Si un matí d’estiu un nen.
La part personal d’aquest desplegar de la lectura i l’escriptura és la que més m’ha interessat: m’he reconegut en com, per qüestió social i de gènere, costa aixecar la veu.
La part teòrica no m’aporta molt de nou, potser perquè recordo lectures com La dona que mira els homes que miren a les dones, de Siri Husvert on el rigor teòric i la mirada irònica excel·leixen. http://tempsdemetafora.blogspot.com/2018/01/siri-hustvedt-2017-la-mujer-que-mira.html
De tota manera, Portell aconsegueix mantenir una prosa clara i convincent.
No vull entrar en la discussió del cànon. A part de marcar una determinada pauta de qualitat, també és una manera de cantar que consisteix en repetir en diferents veus i moments el mateix. Així penso que ha de ser el pretès model literari: una polifonia de veus.
Em faig meva una dita d'Álvaro Cunqueiro que ve a tomb: «Escriure és estar a l'altura d'allò que s'ha llegit»
Ve-t'ho aquí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada