Poesia destil·lada com els mots que brollen amb força d’una aixeta i arrosseguen dols, nafres i pors.
Matar la mare
Per xafar el ra´ïm
I fer verema
Amb el meu suc
I amb el teu vi,
Que és vi de rave.
Buscar recer...
i viure als marges
D’un verb perfecte,
D’un diccionari
Sense cap fuita
Ni tolidura.
Sota l’empara de les paraules on vagareja l’ombra d’una germana o el desert d’una orfandat.
Em reconec en els referents de Sylvia Plath, Josep Maria Benet i Jornet o Casasses i admiro el llenguatge rítmic i deliciosament impúdic que té la virtut de fer reviure totes les sets que no són d’aigua.
Si hagués d’escollir una imatge amb quedaria amb la de clítoris:
com la cesura
A l’entrecuix
D’un vers perfecte
Un llibre de versos gloriós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada