Res millor que la metàfora per sortir del camí trillat: és un salt que sempre va més enllà buscant un plus significatiu. Així a les pel·lícules de la Passola aquest trop no és un recurs poètic més; sinó que dona dimensió simbòlica a imatges que queden gravades a la retina.
Revisc la foscor de Pa negre, l’aranya d’Incerta glòria i torno a tenir ganes de veure les escenes rodades a l’Hospital de Sant Pau.
Ara bé allò que més m'arriba al cor és la resposta a l’eterna pregunta de com es fa una bon llibre o una bona pel·lícula:
«Amb la vida.»
Ni més ni menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada