Vivim a la ciutat de les il·lusions, però no ho volem saber.
Cal que un Missatger ens redimeixi?
Volem de veritat fugir de responsabilitats i ser manats?
O ens decidim a tenir les regnes de la propia vida?
Hem de conviure amb dos jos com el protagonista Redemptor?
Serà possible escapar-nos del parany de les comoditats i de l'evasió?
Com destriar la veritat de la mentida?
En qui podem confiar?
L'atmosfera addictiva que crea l'escriptura de Le Guin brilla especialment en aquest novel·la on, com sempre, l'autora connecta naturalesa i humanitat amb metàfores que remeten a una comprensió panteista del món.
« el vent agonitzant.»
«... l'ull indiferent de les estrelles.»
«... el seu foc de camp brillava com un òpal minúscul en la vasta volta blava del crepuscle.»
«... desenes de milers de caps de bestiar salvatge de pel roja agrupats en ramants que enfosquien aquelles planes com ombres de núvols.»
«Els núvols semblen pasturar a les praderies»
En aquest entorn místic, l'al·legoria de la ciència ficció ens fa viure en una Terra futura devastada i dominada subtilment per una nova casta.
«... els terrans eren gairebé com una raça d'infants, guiats per una mà ferma i bondadosa protegits per la força tecnològica invulnerable de la casta dels Shing.»
El diseny de la portada i la sotacoberta utilitza l'ull que tot ho veu, un ull diferent al del protagonista, un ull omnipresent que vetlla inquietant sobre els terrans que ja som els d'aquest futur.
L'editorial amb dades contrastables fa explícita al final l'analogia que sustenta la crítica social ben present en el text acabat de llegir.
Enhorabona Raig Verd!
Altres obres d'Ursula K. Le Guin a Temps de metàfora:
https://www.blogger.com/blog/post/edit/2805823321226979708/85550864604515151
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada