«Final de trajecte» és el primer relat de ficció d'aquest llibre i marca el principi dels joc de les paraules i de significats dels quals gaudirem en les pàgines següents.
Un final de trajecte, també, el de les Biblioteques enteses com a temples de la cultura literària que es van convertint en delegació de serveis socials. Uns nous criteris que buiden els prestatges de llibres que juguen amb paraules antigues i decreta que han d'ocupar el seu lloc altres formes de comunicació social i d'entretenimen col·lectiu.
Un final de trajecte de l'ofici de bibliotecaria que poc a poc es va convertint en animadora sociocultural sotmesa a un pressupost restringit, a una avaluació permanent segons el públic que aconsegueixi atraure i al voluntariat del veïnat que li vulgui donar soport.
Un canvi de paradigma que Ali Smith constata en aquest llibre eclèctic on fa un cant a les xarxes de biblioteques públiques que conformen «una mena d'organisme viu i benevolent.» Un crit perquè el gran joc amb les paraules que és la literatura no sigui arraconat.
Però mai es podran marcir les paraules i l'esperit juganer que les reviu cada vegada que les fem servir perquè sempre...
«Hi havia la paraula meravellós, i hi havia la paraula nord, i hi havia un so que anava entre les paraules que li agradaven. Podries marcir una paraula?
Com es podrien marcir si les paraules són «històries en elles mateixes.»
Per això la última història és la d'una paraula grega que no és el que sembla explicada a una amiga que va morir massa aviat.
Final de trajecte? No, només una pausa de final d'etapa.
Algunes de les biblioteques que m'han fet com soc:
 |
| Biblioteca de Catalunya |
 |
| Biblioteca Popular de Valls |
 |
| Biblioteca Can Manyer de Vilassar de Dalt |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada