L'illa de l'última veritat o L'illa del tresor?
La prosa precisa està empedrada de diversos tipus antítesis a vegades combinades símbols potents com el de la navegació.
M'embarco i recopilo uns quants exemples.
«La gent solem complir més les promeses fetes als morts que no pas les promeses fetes als vius.»
«Tot i que està perdut, no s'ha perdut.»
«Un no s'escapa de res quan busca una altra cosa.»
«Navegar era una manera de buscar-se.»
«Tots els silencis que serveixen per escoltar-se si mateix.»
No sense fonament, el protagonista bateja l'illa amb el nom «d'illa de les contradiccions»; perquè aquest tret és fonamental en la trama de la novel·la.
Després de coneixer la vida intrépita i inquietant del protagonista que ell mateix explica a la seva amant abans de morir, la narradora ens guarda una sorpresa que no explicaré.
Només diré que si hagués de posar un nom a L'illa de l'última veritat, l'anomenaria L'illa de les paradoxes.
He xalat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada