L'avi i l'àvia la pronunciaven diferent perquè eren divergents i l'alfabet tant serveix per confegir paraules normatives com d'argot. Ara bé, totes s'han d'escriure «com Déu mana» siguin o no siguin acceptades socialment. De la mateixa manera que dins la societat rusa es pot tenir por i alhora voler utilitzar paraulotes i portar rellotge. Les paradoxes són reflex de les contradiccions socials.
Així coneixem paraules que ens descriuen amb una cura exquisida estats d'ànims i sentiments que mostren les múltiples cares d'allò que anomenem ànima rusa.
«NADRIV: mena d'exaltació malaltissa, de franquesa vehement amb un pel de complaença en la pròpia misèria i vergonya.»
«KHAMSTVO: la grolleria, la cara dura i la mala llet juntes, multiplicades per la impunitat.»
Ara bé, aquest llibre m'ha sorprès per la coincidència de plantejament amb les meves AURES i per la multitud de referents culturals compartits com la devoció per a poetes com la Szymborska, el gust per la memorització de poemes i per la música Rachmaninov o de Mompou. També coincideixo amb el temor de caure en la grafomania i amb el gust per les descripcions siguin d'obres d'art o de natura que sempre ens il·luminen.
Un llibre amb aura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada