Montididio és un barri napolità de pobres, però també de
treballadors orgullosos de la seva feina, encara que estiguin explotats. Els
oficis hi són ben representats amb detalls que ens fan valorar-los. Quina satisfacció
saber fer mobles! Què admirable calçar als pobres! I ser un bon pescador o
impressor!
Saber llegir i escriure, també és molt important perquè és
una manera d'entendre el món. Per això el protagonista escriu la seva història
en el rotllo de paper que li ha regalat l'impressor, per això llegim nosaltres.
 |
| Pintura de Marta Bachs |
El terrat és el lloc màgic, l'antítesi del barri tan poblat
que "si vols escopir a terra no trobes lloc entre els peus". El bumerang
que sembla que sigui viu, és la joguina que ajuda a créixer i un símbol de
llibertat i maduresa. Però la imatge més poderosa del llibre és, per a mi, una
maledicció: "Que tingui la fi del gos que llepa la llima". És a dir, la d'aquell que furga la ferida perquè
"li agrada més que el mal i continua fins que es dessagna."
Guia de lectura a: Club de Lectura Utopia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada