Plou mentre Arcadi Oliveres condueix per una
carretera fosca: mai no és tan fosc com abans que surti el sol.
La llum apareix quan multituds reclamen un
repartiment més just de la riquesa, quan cares absortes escolten les paraules
de l'economista, apòstol de la justícia social: "amb la injecció de
liquiditat a la banca s'ha invertit unes 92 vegades més del que cal per
eliminar la fam al món."
En aquesta rica i especial road movie hi trobem des de la infantesa evocada amb blanc i negre a plànols de la natura carregats de simbologia:
la teranyina humida, els paisatges des de la finestra del tren, el recer de les
muntanyes de La Riba amb arbrets de fulles daurades. També, escenes on la
música és protagonista com quan el piano tocat per un
fill del protagonista expressa el dolor i el consol. Emoció i mesura: harmonia.
Un documental amb ànima, una poètica pel·lícula
d'una gran bellesa per a l'home bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada