Literatura
mascle que passa comptes a la relació entre el patriarca tirà i el fill gran
convertit en escriptor per obra i gràcia de Dostoievski. No sabem on acaba la
vida i on comença la literatura, però és aquesta última la que salva la
història perquè el realisme brut de Fante ens omple de desolació i ens purifica
a la vegada com les pintures de Edward Hooper.
Les
metàfores recreen aquest món que voldríem que no es repetís de pares a fills,
com una condemna.
L'aprenentatge
del ritual i l'encanteri del beure vi:
"Vam
entrar en l'estat meditatiu del beure, l'encanteri del vi transcendia el
miracle del seu gust, embolcallava les nostres ànimes amb la crisàlide del
brunzir de les abelles, la dolça borinor, la collita abundant i fresca
d'aquells turons acollidors, mentre Hipnos baixava i el temps passava amb la
fressa de les abelles..." P. 108.
No
amaga la realitat de la convivència amb aquest ogre alcohòlic.
La mare
tan aviat és vista com un bruixa fent encanteris a la cuina, com una santa
resant a la església, com una vella mal girbada o una dona gran amb aires de
donzella. No sabem a quina carta quedar-nos fins el final: és la que sobreviu i
queda alliberada de la tortura de la convivència torturadora, s'ha de celebrar
menjant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada