La llum
blava de capvespre de finals de tardor encara retalla les finestres de l'antiga nau, quan entrem a
la nova Biblioteca després dels discursos. La mateixa claror que acompanyava el
treball del torn de tarda, quan la remor dels telers omplia els carrers.
Avui
creuen, altre cop, la porta de Can Manyer molts homes i dones que hi han
treballat, com la Paquita o l'Oriol, amb
il·lusió de veure'n la transformació. Ara la llum és neta de pols, el trencaclosques de rajoles hidràuliques del primer
pis sembla una estora polida i les antigues màquines són monuments a l'esforç
del passat.
Presideix
la dama que estava amagada al puzle de rajoles i llueix, enlairada, com una
joia. La Dama de Barcelona, em sembla una Mercè o una Laia laica que beneeix
les arts i els oficis que fan possible els llibres, la música, el cinema, en
fi, la cultura que ara té aquí la seva
llar.
A Vilassar,
avui estem d'enhorabona perquè, a partir d'ara, a Can Manyer es faran teixits
de paraules.
No altra cosa és un text, que un teixit de mots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada