Aquest
recull parteix d'una bona fórmula:
Endevinalla
= convergència entre ritme i metàfora.
A
partir d'aquesta declaració d'intencions, les endevinalles de Pere Martí fan
convergir el ritme, la metàfora, els jocs de paraules i les experiències de la
vida quotidiana.
Tots
aquests mecanismes s'activen en una endevinalla llarga com aquesta:
Començo amb ema
i acabo amb a.
Rimo amb calenta,
però són fresca
com una rosa.
Sóc una mata
que mai no mata
sinó que cura
i que perfuma.
Vaig bé amb el te,
no amb el cafè.
Les
metàfores lexicalitzades o adormides, és a dir les que utilitzem sense
adonar-nos-en, són les més freqüents. El poder de l'endevinalla les desperta i
dóna vida com en el cas de la dedicada als pirates reals i informàtics.
Entre
les creatives destaca:
que
...una eina humil
de
tota cosidora
que
Podria ser campana
de minairons
o habitacle de fada.
 |
| Edward Robert Hughes |
El poder d'evocació del so de les paraules és ben utilitzat i així el bressol, bressola com l'onada la barca a la mar.
 |
| SEBASTIÁN HERNÁNDEZ MORONTA |
Per
altra banda, tot jugant amb la paraula mentor, preceptor o mestre, ens adonem
que porta dins seu or, una mena d'or
que és un tresor que mai canvia de valor, ni es pot perdre o fer-se malbé: el
coneixement.
M'he quedat amb la música i no he pogut resistir de
concloure així:
Són 107 enigmes
per jugar a endevinar,
per l'enginy despertar
i dels mots fer enamorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada