Barcelona és La terra de les meravelles a La dona que es va perdre, encara que el
Delta de l'Ebre, Oslo, Islàndia o Berlín es transmuten, també, en paisatges
estrambòtics amenaçats pels talps.
Les metamorfosis, els
canvis de sexe i de dimensions són freqüents. Com a Peter Pan, els nens perduts es poden trobar i l'ombra recuperar-se en un seguit d'accions que semblen la muntanya russa de Port
Aventura.
 |
| Dibuix de Lola Anglada. Alicia en terra de meravelles (1927). Barcelona: Mentora |
La narrativa d'aquest joc
paròdic no m'atrapa.
Per contra, em trec el
barret davant les magnífiques imatges com la descripció de l'abans i el després
de la Plaça de les Glòries o l'agulla de la Gran Via i, encara més, les que
reflecteixen com en un flaix sensacions, sentiments i trets de caràcter.
Veiem-ne algunes.
"Una manta feta de
notes musicals es va despendre del sostre i els va cobrir a tots tres." P.
22.
"Ella s'estava
eixugant les mans amb un drap i va distingir perfectament com dos petits arpons
sortien dels ulls del Pere per clavar-se-li un al dors de cada mà." P. 30.
"I, tot i que sabia
que no li feia bé viure d'aquell record, li va agradar cultivar-ne l'enyor, com
qui s'atansa a regar cada matí, fent un passeig, l'arbre mort del final del
jardí i espera que, de l'última branca, n'hagi sortit un brot.
"Martí Ricard passa
desapercebut com un fil de cosir." P. 176.
Tornant als ressons
d'altres obres, a part de la influència evident de Lewis Caroll i de James
Matthew Barrie, també treuen el nas els contes tradicionals com La sireneta. Encara que Alícia digui que
ella no n'és de sireneta, aconsegueix
que el príncep blau es tiri a la piscina o a les aigües de l'Ebre, és igual, ens
agraden els jocs lingüístics i fa estona que portem incorporades les ulleres
distorsionadores.
 |
| Il·lustració d'Arthur Rackham |
Al final, quan molts
enrenous s'han aclarit, les meravelles continuen, fins hi tot el cotxe:
"Gràcies al paviment
silenciós, circulava sense fer soroll, com si nedés sobre l'asfalt." P.
241
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada