Espai Pedrolo: Exposició permanent a Concabella

Manuel de Pedrolo va néixer en aquesta terra de secà de la Segarra. Ara, dins la carcassa del Castell de Concabella,  mentre fora es seguen els camps de blat,  està aplegada tota la collita dels seus nombrosos  escrits, exposada amb un gust exquisit que uneix rigor, didactisme i estètica.

Ens guia la companya i amiga Anna Moreno-Bedmar, comissària de l'exposició, i ens acompanya Adelais, la filla del escriptor.

Una gran fotografia de Pedrolo, amb un somriure que endolceix la cara ferrenya, ens dóna la benvinguda i, prop del sostre, un lema dóna sentit a una obra i a una vida: la voluntat de ser lliure. Des de l'opressió, des de la consciència de ser  un presoner hi ha el desfici de saltar límits, de fugir dels murs que oprimeixen.

Panells informatius amb la informació visual i escrita molt mesurada i ben estructurada ens parlen de les amistats, de la família, de la peripècia vital i literària. Tant es pot fer una visita curta, com dedicar-hi més temps i treure lleixes que es despleguen, escoltar documents sonors, o llegir la lletra petita i fixar-se amb un munt de detalls significatius.

L'espai Pedrolo, conté molts llocs acollidors. Cada un d'ells té una especial significació i un simbolisme.

El recó on seure, com a casa, per escoltar anècdotes de la seva vida familiar.

El despatx, tal com el tenia al seu pis del carrer Calvet, amb el so de la màquina d'escriure que ens el recorda com un treballador de l'escriptura.

L'evocació de les parades de llibres de vell del mercat de Sant Antoni on cercava nous horitzons literaris, el balcó que s'obra i es tanca, ensenyant i amagant, la seva vessant eròtica o les barres com barrots d'una presó d'on pengen els seus escrits més compromesos que van fer que patis una forta censura.

I tants d'altres que l'Anna ens fa sentir una mica nostres, una mica de tots.

L'esperit de l'escriptor continua viu, 25 anys després de la seva mort. 

Manuel de Pedrolo  va remar contracorrent i, encara que tingué èxits de públic, no va ser reconegut ni institucionalment  ni acadèmica com mereixia.

Ara, és el moment de lluitar contra l'oblit, ara és el moment d'anar més enllà dels límits.

http://www.espaipedrolo.cat/wp/