 |
| Chema Madoz |
Història que atrapa, com una titaranya.
Realitats properes: Tarragona, el projecte de Barcelona World o Dol de Llops -Vilaniu- van adquirint al llarg del relat una dimensió universal i, a més a més, un bon reguitzell d'imatges recreen emocions i donen vida a personatges o a ambients i desperten els sentits:
"El record d'en Johnny (...) l'omplia
d'un benestar quiet, melanconiós i pacífic. D'una tristesa bella con la tomba
líquida d'uns amants adolescents, com l'arrencada insuperable de l'Adagio
d'Albinoni." P. 178.
L'oïda
"L'intendent se la mirava fixament. Els
ulls li lluïen com el cap de dues agulles negres, d'aquestes que sempre
travessen les papallones als expositors antics d'insectes. La paraula lepidòpter li va venir a la llengua com
si tingués sabor." P. 193.
La vista i el gust
"L'aire humit i dens pentinava el gessamí
i removia les petúnies. La blonda dels coixins aletejava lleument com
papallones que volguessin emprendre el vol, mentre milers i milers de farvalans
d'escuma llepaven sense parar la sorra." P. 104.
La vista i el tacte
I quin bé de Déu de personatges ben batejats!
Des del periodista anomenat Kapuscinski,
al jutge Milans del Bosch; passant per la forense coneguda com la Riccardi
i la sergent Zoraida que evoquen les característiques del comissari de
Maurizio de Giovanni i del Catarella d'Andrea Camilleri.
De la mateixa manera: el detectiu Montalvano
és a Camilleri, com la inspectora Mina Fuster és a Aritzeta, que ha jugat amb
el nom de l'escriptor Jaume Fuster.
Molt ben teixida la Mina amb trets de
"dona fatal" i un dimoniet o veueta interior que fa que es desdobli i agafi profunditat mentre amb, banda sonora incorporada, neteja les
clavegueres i treballa com una màquina per fugir dels seus fantasmes.
Tota la seva investigació està acompanyada d'un
procés de reflexió intern molt ben filat: el neguit de tenir una intuïció que
no es concreta, la sensació de caure en el parany d'una tela d'aranya, la
desorientació de no trobar el guió i d'estar immersa en un decorat teatral, la
ficció que ajuda a trobar el fil, la batalla amb les idees que la deixa
exhausta...
Al final, aconseguirà " desenredar el fil
de l'aranya" i, aleshores, el confós nus de sentiments, interessos i
relacions de poder quedarà suficientment al descobert per assenyalar un
culpable, encara que aquest, potser, només sigui una peça d'un gran joc de
Mahjong.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada