Crònica d'una mort
anunciada a ritme de rèquiem: digna i propera, continguda i emotiva,
delicada i
potent.
Fabulació històrica
inspirada en fets reals que dosifica amb cura la informació i mesura les paraules; perquè els silencis,
com els del soldat que dispararà el tir de gràcia, també parlen. Així s'aconsegueix el difícil equilibri de tractar amb
dignitat tots els personatges
Fabulació valenta amb l'ús
de les el·lipsis i els sobreentesos que teixeixen una trama sòlida que amb els discursos
de Companys i de l'advocat defensor assoleix una potent tensió dramàtica.
Ficció que juga amb les
perspectives, els jocs de llum i els murmuris. Es tracte de tocar la sensibilitat i, alhora,
transcendir-la. Com en l'escena de la notícia a la família de la condemna a mort
de Companys que es contempla des de lluny, emmarcada per la gran arcada de la
porta del castell de Montjuic.
També, en la figura del
President al contrallum de la finestra o amb l'aura de la volta de canó anant
cap a la mort i en la informació sobre el fill de Companys xiuxiuejada pels guardians.
Fets reals en escenaris
reals que, amb el poder de les imatges, accentuen la seva càrrega simbòlica i que
es despleguen seguint el calvari del protagonista. Em fixo en una localització
menor: el trajecte en cotxe cap a Montjuïc que passa per uns descampats on uns
nens juguen a la guerra. Al final, aquest escenari apareixerà desert.
Dues metàfores, que
apareixen en moments lírics d'una grandiositat operística continguda, m'han
colpit: els peus descalços i els cigarrets de Companys: l'arrelament a la terra
i els ideals somiats; el seny i la rauxa.
Clarobscurs del personatge que es reflecteixen en els diàlegs punyents, la llum màgica i en la música hipnòtica d'aquest film
que dóna sentit a la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada