El Don Joan de Molière és ateu però a més a més és un
mal home.
Potser l'única qualitat és que no tolera la covardia. Així i tot, no
m'ho acabo de creure ja que queda molt bonic que salvi a D. Carlos perquè és
doni la paradoxa que li degui la vida qui li ha robat l'honor.
Aquí tenim l'etopeia del personatge de Don Joan al
principi de l'obra:
"...el més gran dels malvats que hi ha hagut a la
terra, un enrabiat, un gos, un diable, un turc, un heretge que no creu en el
cel ni en la terra ni en l'home llop, que passa per aquesta vida com una bestia
bruta, com un porc d' Epicur." P. 13.
Les referències filosòfiques són freqüents en el text,
sobretot en boca de Sgnarelle que és un criat il·lustrat i coneix els arguments
de l'existència de Déu que arranquen amb Tomàs d'Aquino i van a parar a Pascal,
passant per Descartes. Veiem-ne un exemple de l'argument de causalitat:
"... aquest món que veiem no és un xampinyó que
hagi sortit tot sol durant la nit." P. 48.
De tota manera, el que fa odiós a aquest Don Joan no és
que no cregui en Déu, sinó que sigui un cara girat que té la barra de simular la seva conversió perquè que el pare no el deixi sense herència. Ell mateix justifica amb cinisme els
mitjans innobles per obtenir el benefici desitjat, com una tendència dels temps
en que viu:
"El personatge d'home de bé és el millor de tots
els personatges que es poden interpretar avui dia i la professió d'hipòcrita té
meravellosos avantatges." P. 82.
Per això mereix la mort i no pot ser perdonat com el don Juan Tenorio de Zorrilla, perquè:
"...l'obstinació en el pecat condemna a una mort
funesta." P. 88.
Raonaments cartesians i fonaments racionals per a una
lliçó moral sense la brillantor i la força del Burlador de Sevilla, del Estudiante
de Salamanca o del Tenorio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada