No tornaré a les natures mortes que ens parlen sense paraules de la lleugeresa del temps, ja ho vaig fer aquí mateix:
Però sí dels esculturals nusos masculins gairebé divinitzats, on resonen imatges de la poesia de Blai Bonet de qui manlleva el títol del llibre Somiant déus
He sortit de ma terra, com l'escultura i l'home.
Mai no seré qui sóc. Sóc l'ésser que vol l'ésser.
Que cadascú sigui aguantat just pels seus dos-cents ossos.
Que cadascú visqui sense demanar permís per a viure.
Que cadascú, si no fa comptes de tenir un fill,
faci l'amor amb qui sigui...
Que cadascú visqui sense demanar permís per a viure.
Que cadascú, si no fa comptes de tenir un fill,
faci l'amor amb qui sigui...
També resona la véu del poeta Bonet en els viatges:
Just hi ha paradís
on el temps està clapat de temporades
i per l'acolorida necessitat
de morir...
on el temps està clapat de temporades
i per l'acolorida necessitat
de morir...
Just el que estimes roman per sempre,
i el sexe de l'univers, que just batega a la terra,
és tan hermós perquè el pressentiment de les seves acaballes
des del seu futur silenci li fa fer roses,
a fi que es vegi on no cal que n'hi hagi de vistes.
L’aigua dorm, nua, gelada.
El cel, alt, li ha regalat
un gipó blau brodat d’ales.
un gipó blau brodat d’ales.
L’aigua vestida i solitària!
Obriu-me dins el mar, vells pescadors,
que m’entri de verdor una alenada
que tingui llum de barques i pinar,
i el sol em transparenti el joc de l’aigua.
que m’entri de verdor una alenada
que tingui llum de barques i pinar,
i el sol em transparenti el joc de l’aigua.
I en els retrats en els quals la presència és l'essència.
-Beu aigua en ta pell pintada
l’hortènsia dels crepuscles?
l’hortènsia dels crepuscles?
Els teus pits, d’hortènsia.
Quan et mir, em puja una ona
blava per la cintura.
El teu cos, una penya altíssima
plena de fonoll marí pel meu desig.
He dit que no faria menció de les natures mortes, de tota manera tot pren ara, una altra dimensió quan després de llegir els versos de Blai Bonet elles també esdevenen poesia.
El Poema és tocar una flor, una fruita,
una mà. I sentir l'acció sorda,
el moviment, la poesia, l'ona
de Déu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada