Com deia
Baudelaire l'ésser humà camina en mig d'un "bosc de símbols".
En mig
dels arbres i camps d'aquesta obra, ja clàssica, hi trobem una gavina.
Quin significat té?
La gavina més que una idea és una sensació, una olor, un estat d'ànim: pot
ser la fama que recerca l'artista encara que no ho vulgui confessar o
l'elevació del moment sublim de la creació, o l'angoixa que porta a la mort...
I
encara més, la blanca gavina és una carronyaire, com l'escriptor
que no pot deixar de vampiritzar la realitat ni de mirar el món com a creador:
"i
no puc descansar de mi mateix, i sento que estic devorant la meva pròpia vida;
que dono a no sé quins lectors remots, estic robant el pol·len de les flors més
boniques que tinc, que fins i tot les arrenco i en trepitjo les arrels."
P. 45.
Quina
al·legoria més cursi! Queda ben retratat el gran escriptor Trigorin!
I és que, per
aquí, es cola "le mal du siegle", "la negra sombra" o la bilis negre.
Aquests artistes, com Arkadina diu al seu fill, són uns decadents.
Ja en tinc prou de banals garrepes d'afectes i
de diners com l'Arkadina i, també, d'artistes insatisfets a perpetuïtat. Per a mi, l'única
i verdadera gavina, o au Fènix, blanca i pura és la Nina que n'adopta el nom i ha volat lliure després del mal amor de l'artista insatisfet i petulant. Es converteix en una veritable actriu, encara que sigui de
províncies, perquè gaudeix del seu art.
De tota manera, el que m'ha colpit d'aquesta lectura han estat els esbossos de
paisatges que hi apareixen. Sobretot, el llac emmarcat amb l'escenari de la funció fallida. La imaginació m'ha portat al record dels màgics paisatges de
Gustav Klimt, un altre decadent, ja que escauen amb la sensació de melangia que
desperta l'obra.
Nomes falta
que en alguna hi aparegués el vol d'una gavina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada