Relats
punyents massa sovint amb el punt de vista torturat de qui es mira la vida a
través del cul de got de l'alcoholisme. Me n'he arribat a atipar d'aquesta perspectiva.
Fins i
tot he trobat semblança entre la fesomia de Lucia Berlin i la de Liz Taylor i no
he pogut deixar de pensar en el paper de l'actriu a Qui té por de Virginia Woolf?
Lucia Berlin |
Fotograma de Qui te por de Virgina Woolf? |
Per
altra banda hi ha alguns contes que s'imposen amb força i que estan tocats per
la vareta màgica de les metàfores.
M'ha
agradat especialment "Punt de vista" com a representant dels pocs
relats que tenen una deriva metaliterària. Agafa com a pretext el conte
"La tristesa" de Txèkhov. Amb ell "ens empeltem de la compassió"
gràcies al diàleg del protagonista amb el seu cavall.
Com a
complementari, per seguir amb el gènere equí, trobem "El meu joquei" on
la narradora també sent compassió i acaricia al pobre genet com si fos un
cavall.
Edward Hopper |
Em
sembla que si he acabat de llegir el text ha estat per la varietat d'escenaris
que tan aviat et fan sentir dins d'un quadre de Hopper com dins d'un de Frida Kahlo.
Frida Kahlo |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada