 |
| El director Sergi Belbel amb els protagonistes Toni Sevilla i Mercè Sampietro |
Imagino
un principal amb jardí a una casa de veïns de Sant Gervasi, quan el barri era a
les afores de Barcelona.
Intueixo
les mateixes relacions entre veïnes que al carrer Hospital de la meva infantesa quan Barcelona vivia d’esquena al mar.
Evoco
uns personatges petits comerciants i menestrals amb pors petit burgeses i amb
una certa curiositat artística i cultural.
Veig la
Florentina quan era un pom de flors, com ara és l’encantada i encantadora
Zerafina, un bon àngel seràfic que necessita un àngel de la guarda.
Crec que
la Zoila no vol ser desgraciada i s’inventa barrets amb flors i
coloms. Potser la millor manera d’airejar la ment sigui tenir
el cap ple de pardals.
 |
| L'escena del barret que en aquesta representació, llàstima, no porta cap colom |
Xalo
quan la Júlia s’escapa al pis de la Florentina
a fer-la petar, també, quan a la Perpètua li toca la loteria i es converteix en
una inversora en bens immobles ben arrelats.
I, com
no, aplaudeixo al final de l’obra perquè el significat de
la paraula sororitat, que encara no apareix al diccionari de l’IEC es fa palès i viu sigui a Sant Gervasi, al
Raval o a un idealitzat bosc de la Patagònia .
 |
| https://krismeiconversaconmigo.blogspot.com.es/2014/01/sororidad-solidaridad-femenina.html |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada