La
guerra és “un sospir enorme i devastador exhalat des del
fons de l’ànima tant per les víctimes com pels botxins.”Aquestes pàgines en donen fe.
La
guerra és caldo de cultiu de vampirs, gòlems i monstres amb set de sang de tots
els bàndols. Aquest escrit ho certifica.
L’horror i els monstres s’han apoderat de la ciutat i “la fúria, l’odi i la ràbia han contaminat els esperits”Aquí trobem els detalls.
La visió
de la Barcelona malferida està rotundament aconseguida i des del Convent de les
caputxines de Sarrià fins a la pensió del carrer Ferran, la ciutat comtal és fantasmal.
Els escenaris d’interior són palpables i
vius, com el silenci precursor de la
tragèdia de la reunió entre els maristes i els de la FAI: “com si cadascun dels assistents estigués tancat
dins una campana de vidre.
Sovint,
les imatges aconsegueixen captar el sentiment més íntim, com quan el germà
Darder ha perdut la fe i sent que “se li havia fos dins l’ànima, com un tou de neu damunt les llambordes”
En
canvi, l’argument no ha aconseguit atrapar-me i ni el caball-frankenstein ni el final
atapeït de cadàvers m’han impressionat.
Només m’interessa descobrir el vampir que escriu.
Visca la
metàfora-paradoxa!
Visca el
novel·lista amb ànima de poeta, encara que sigui un vampir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada