Tres personatges i el gos Darwin, un animal tan evolucionat que només li falta parlar. Encara que ell no narri la història, com ho fan aquells que anomenem irracionals a la novel·la de Wajdi Mouawad, en Darwin també té ànima.
Els
quatre personatges, doncs, conflueixen entorn d’un assassinat que els
capgirarà la vida.
Noemí,
tan ben batejada amb el nom que significa “la meva dolçor”. La noia que amaga un secret i s’aïlla amb la feina i gaudint de la lectura.
“Amb obstinació, Noemí va
construir al seu voltant una existència tallada a mida, mesurada i quieta.
Soterrà unes cendres que no va saber ventar, que encara cremaven amb una brasa
somorta, però calenta.”( P. 42)
Ivan, al
qual no puc deixar d’afegir-li l’epítet de “el terrible”que de tan aficionat als videojocs pot
confondre la realitat i la ficció.
“Dins del seu cap, les imatges
de la pantalla es converteixen en motiu d’inspiració, com si li
suggerissin idees o li modelessin el pensament.”( P. 59)
Ara bé,
la parella que més m’interessa, és clar, són en
Max: “un ningú”, “un cero a l’esquerra”, “una ombra trepitjant l’asfalt.
 |
| Max Estrella i Don Latino a Luces de Bohemia |
En Max,
molt diferent a un altre Max literari, en Max Estrella de Luces de Bohemia que
també era una ombra trepitjant la nit esperpèntica del Madrid de principis de
segle XX. Aquest Max és un espavilat noi de poble que baixa a estudiar a
Barcelona on la vida el captiva i penja els estudis.
“Per al jove Max, un noiet del
Berguedà que encara no havia corregut món, Barcelona resultava tan temptadora
com una dona bonica. A cada pas que feia, a cada cantonada que sobre-passava,
la ciutat li picava l’ullet, ufanosa i desinhibida;
se li oferia sens vergonya, sense pudor, amb els braços oberts. No se’n podia anar.”(P. 31)
Em
pregunto, encara que sé que no té cap importància, si darrere aquest Max hi ha
també un Alejandro Sawa, és a dir, un personatge real. De fet n’he conegut algun de molt semblant i em sembla
un encert esbrinar el procés que fa que algú es converteixi amb un sense
sostre. M’agrada com es planteja l’evolució del personatge que quan retorna sol a
la ciutat després d’un temps a l’estranger,
es converteix en un vagabund amb un amic inseparable, en Darwin, que
dóna sentit a la seva vida.
En Max va baixant les escales cap a l’infern, en aquest cas la presó Model, que com una aranya l’embolicarà amb les seves teranyines.
"La presó té una estructura c'aranya, un cos d'aranya amenaçadora d'on naixien com anòmales excerscències, com si fossin potes peludes, les sis galeries." (P. 131)
El peculiar i atractiu estil de novel·la negra de Anna Maria Villalonga també ens atrapa: sense amenaces però amb força i una bona càrrega de crítica social.
 |
| Les potes d'aranya de la presó Model que afortunadament té els dies comptats |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada