Pintor
de formació s’ha convertit en un fotògraf
poeta.
Captura
els records sense estridències, evoca les fotografies de la nostra infantesa i
en fa sortir imatges delicades que la crítica anomena minimalistes.
Son més
aviat càrregues de profunditat carregades de connotacions.
Trobo més afortunada la
comparança amb haikus visuals.
Com l'ametller florit
bandejo el meu neguit
les flors al vent.
(Rosa Leveroni)
Olivera en flor,
sobre núvols de cotó;
carretera en dansa.
(Pep Ros)
Ara estic sol,
quan es podreixi el cos,
terra opulenta.
(Francesc Prat)
Com a cloenda,
només goso a posar un títol a l'última fotografia:
Desig rodó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada