 |
| L'última cuca de llum en un magraner florit |
L’última cuca de llum que ens ofereix Pere Martí no té nom, però té memòria i és més eixerida que una sargantana: és una cuca literària.
És la
veu de totes les cuques. Ella sap com explicar-nos la llegenda de la creació
d’aquests insectes i la seva història. Just fins ara mateix, fins a aquest principi d’estiu, el
moment en el qual podem gaudir millor d’aquestes espurnes d’estrella.
La
cuca literària també ens parla del futur, de tot el que s’ha de fer perquè no
s’acabin les cuques i n’hi hagi moltes més. Entre totes elles, segur que n’hi
haurà alguna de literària per anar seguint la tradició i per explicar-nos coses tan boniques com que sentir la carícia d’una fulla és “com
si m’haguessin fet pessigolles”.
Que tingueu un estiu ple de cuques de llum i que gaudiu d’aquesta delícia de
llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada