 |
| "...cels de paper de diari mut." P..131 Tretze contes fets de records i de desdoblaments, miralls on pots trobar el millor i el pitjor de tu mateixa. |
També, subtil esgarrifança provocada per unes innocents garlandes
blanques com les que, per Nadal, encara es retallen a ses illes.
Angoixa que només la visió de quinze mandonguilles ben alineades, amb
el julivert i l’all picats al punt just, pot apaivagar.
Ens inquieta un gat deixat com a penyora d’una existència en pena,
o una moneda brillant embolicada en un mocador.
Diríem que les cartes són millors missatgeres que la veu per curar
pors desconegudes o poden ser espills que reflecteixen el fons del pou de
l’ànima.
Els escenaris també es confonen: portem la casa i
la ciutat a sobre i només s’esfumen, quan ens convé.
Fins i tot no sabem si som nosaltres o la nostra mare, si a
l’Hospital o fugint-ne per no quedar-hi atrapades.
No n’hi ha prou amb una vida, és avorrit; cal ser una heroïna o
jugar a ser qui vulguem.
Quina part tenim de les tres dones, unides per alguna cosa més que
un celobert amb papallones, que són complementàries com un joc de cartes?
Dos minuts aspirant la cigarreta d’una altra persona pot ser la
manera d’inventar un món.
Calen només uns segons de deixar-se anar com “un llangardaix al
sol” per perdre allò que més s’estima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada