Llibre del tram final del riu de la vida: evocació d’un passat històric, social i personal. Delicat i subtil com la boira que embolcalla les muntanyes, com la primera lluna de tardor reflectida al riu.
Sembla que no passi res, sembla que només hi hagi contemplació de la natura, relació amb les arts i enyor d’un temps en el qual les cortesanes s’oferien als viatgers des de les barquetes que omplien l’aigua quieta.
Fins que apareix el personatge de l’ombra que beu i comparteix sake mentre explica una història d’amor i ens descriu el personatge d’Oyu, una figura d’ivori amb el rostre infantil emboirat, com sortit del Relat de Genji. La delicadesa i la subtilitat ens encanten i ens empassem com si fos un conte una història terrible.
El narrador ens sedueix perquè no calgui resposta a la pregunta que formula un poema del període Genkyû.
¿Qui diu que són millors
els vespres de tardor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada