El seu trumfo principal és la xarxa d'accions i pensaments dels personatges, dissenyada per atrapar-nos.
De tota manera a mi m’atrauen altres fils:
Les imatges que retraten amb dinamisme tant la depressió els personatges:
La ceràmica de les trenes que li guarneixen el cap repica al ritme de les gambades. P. 52.
La ironia.
...les bermudes a mig cul, les paraules a mig gas. P.123
El paisatge impàvid i la llum indiferent davant de la vida trepidant.
L'últim sol de la tarda entra per les finestres del menjador i deixa una llum estranya, que és l'efecte que fa la llum quan travessa els vidres clapats de pols i gotes de pluja. P. 54
La meta literatura representada per la Caterina i algún detall com el de la Claudia escrivint als llibres.
I sobretot, l’alè del tema que no ens deixa i aflora quan la fina capa de glaç es trenca i l’aigua és a punt d’ofegar algun personatge.
Per gaudir llegint!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada