Un bon títol que és la clau de volta del relat.
Quan llegim aquests mots integrats en el text, la frase continua: «l’única cosa que ens queda és acabar de passar aquest infern amb dignitat.» Veurem més tard que aquí s’obre un enigma i un cop acabat el llibre, sentim que hem llegit una elegia a la vida que perviu per damunt del dolor de les pèrdues i per damunt dels jocs malabars de la disposició de la trama.
Allò que m’interessa més és el llenguatge de l’autor i la reflexió sobre l’escriptura que es va succeint paral·lela al relat del qual no es pot separar, com quan diu:
Hi ha històries que se t’ocorren de sobte. Sovint, més que històries són inicis de relats, una manera de posar el motor en marxa, de fer-lo roncar com un gat a qui li graten la panxeta. I aleshores escrius. Escrius com si no fores tu...
Aquest és el rum-rum que m’ha impulsat la lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada