La prosa vitalista de la Sardà escriptora ens fa llegir d’una esgarrapada Lady Puffin. Des del títol, convida a entrar al seu món amb lleugeresa tot i que ens encari a temes com l’amistat i la mort que l'autora agafa de biaix.
Doncs bé, la Sardà esbiaixa genial amb els diàlegs i també amb coses que poden semblar petiteses, però que estructuren el relat i em toquen el cor.
Posem per cas el vestit vermell que es va comprar la Tona i portarà la Rita que m’evoca uns versos antics, perquè posar-se els vestits de les persones estimats potser és ser una mica ells.
Amor, amor, un hàbit me he tallat
de vostre drap vestintme l' esperit...
També el tòtem personal de la Tona, el Malip, monument a les il·lusions perdudes de Toni Batllori i un homenatge als Pallassos sense fronteres que fan riure als nens malalts. Aquest és el to de la novel·la que fa somriure encara que n'hi hagi per plorar.
Per cert a Mudances també hi havia un mòbil de Calder que feia una funció semblant al Malip.
No he dit res ni dels frarets ni de l’art de la fotografia, ni de com parla una morta... ja ho trobareu quan llegiu aquesta nova novel·la que ens regala la Sardà escriptora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada