La invocació inicial a Medea era inevitable, perquè a Les mares no es vol entendre per què una mare mata els seus fills.
Des de la mitologia a les cançons de bressol, la documentació ens va obrint els ulls de l'intel·lecte sense ofegar el relat que s'articula en dos eixos: la investigació policíaca i judicial i la recerca de l'escriptora protagonista que està criant el seu nadó i s'implica més de tot cor en el tema.
La diversitat de punts de vista enriqueix el text i dona profunditat al tema. La narradora vol «abandonar la simple crònica negre, el territori banal dels fets diversos, per entrar de ple als fets d'una tragèdia grega.»
Aquest crec que és també el desig de l'autora que fa veure a la seva protagonista el judici com «una lluita de relats» i li fa plantejar cinc hipòtesis per comprendre la raó o la pulsió que porta una mare a acabar amb la vida dels seus fills. La troca s'embolica justificadament i ens aferra a la lectura.
Les imatges i els somnis són recursos potents com quan s'identifica a les mares amb les aranyes, evocades en les escultures de Louise Bourgeois: les aranyes-mares són proactives i beneficioses teixidores de xarxes.
 |
| Louise Bourgeois, «Mama» @MuseoGuggenheim |
Pel que fa als somnis, es converteixen en camins on parla el subconscient i el cor encongit de les mares que pateixen per la seva cria i, alhora, serveixen a la Katixa Aquirre per apuntar que somiar s'assembla a escriure.
La metaescriptura és un subtema recurrent que fa més rica la novel.la d'una protagonista «prenyada de literatura» i amb totes les contradiccions entre maternitat i feina que acaben en una pregunta.
«Viuria millor sense aquesta pulsió absurda que m'empeny a trobar l'adjectiu exacte per a una mare infanticida?»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada