L'execució del matrimoni Rosenberg enrareix l'ambient de Nova York on un grup de noies gaudeixen d'haver guanyat un concurs de moda. L'Ester, una de les afortunades, amb una ànima de poeta correlat de la de l'autora, ens explica la seva història tot transformant allò animat en inanimat i cosificant els humans.
Així, els titulars dels diaris «miren amb ulls esbatanats» i les persones són «maniquins pintats» Comprenem que no fila bé el fil de la vida quan creu que la millor manera de fer amigues és «vomitar amb algú» mentre la ciutat penja de la finestra «com un cartell».
Fins que baixa a l'infern de la campana de vidre i desitgem de tot cor que se n'escapi tot preguntant-nos.
Qui no s'ha sentit dins d'aquesta campana?
Qui no s'ha preguntat quan de temps podrà aguantar dins?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada