Inauguro una sèrie d’entrades a
TEMPS DE METÀFORA
amb el nom de
RAVALS.
Hi trobareu informació sobre com s’ha fet la novel·la.
És una mena de making of.
Feia anys que volia escriure La novel.la del carrer Hospital. La vaig començar tres vegades de manera diferent sempre centrada en el personatge de la Mar. Com que no me'n sortia, vaig escriure una novel·leta d'una peripècia de la protagonista de deu anys i la seva gata perduda que es va dir La Mar i la colla del Raval i que s’ha acabat titulant Fins a l'infinit. Vaig fer un intent de publicar-la però no vaig perseverar i ha quedat inèdita. També vaig escriure un esborrany de les aventures de la Mar i el Ton enamorats al Raval de la seva joventut. S'ha quedat a la carpeta dels escrits pendents de revisió sota el nom de Misteris.
Aquests relats em van apropar a la protagonista i al Ton, però encara no trobava el desllorigador de l'estructura: volia fer una novel·la amb un personatge protagonista, però que, alhora, fos coral. Per altra banda, anava recopilant històries que podien tenir cabuda en aquest projecte i cada vegada tenia més material. A poc a poc, el marit de la Mar, el Paul va anar agafant consistència, però em faltava un altre personatge principal que representés el present i el futur: no volia caure en la nostàlgia immobilista d’intentar fer reviure el passat.
Va ser arran del premi de contes de la revista Núvol que em va ser concedit l'any 2017 quan em vaig decidir a posar-m'hi. Al mateix temps, el sotrac de l'atemptat de la Rambla em va fer imaginar el personatge de la Hala per al conte Escut que l'any 2021 guanyaria el premi Tinet. Aviat la protagonista del relat, va anant mostrant la seva personalitat i em va encaixar en el projecte de novel·la. Aleshores vaig bastir l'estructura i, l'any següent, vaig començar a redactar.
He escrit sense pausa i sense pressa, gaudint-ne i, a mesura que avançava apareixien títols com Carrer Hospital 77, Ítaques, Omphalos, Costel.lacions que anava rebutjant. Cap al final del procés, es va imposar Ravalejant, però va prevaldre Ravals perquè sintetitza les moltes maneres de viure el Raval de Barcelona i, evoca l'existència d'altres ravals al món que a la novel·la estan representats per indrets de Londres i de Tolosa de Llenguadoc.
La il·lustració de Jordi Vila Delclòs va com anell al dit a Ravals: el cel del capvespre, els gavians clavats al cel, la roba estesa, el gest intuït de Colom, les torres del funicular i el gratacel amb vistes al mar i a la ciutat amb un últim pis que girava, els terrats com un gran cobrellit que cobreix la vida que bull: un moment irrepetible i congelat com en un haiku que podria ser aquest de Manel Ollé.
s’enlaira i cau
l’alè en suspens; tot quiet
quan tot es mou
Poesia i prosa conviuen a Ravals.
