TOTES LES ENTRADES

dimecres, 24 d’agost del 2022

Manel Ollé (2021) Un grapat de pedres d'aigua. Premi Jocs Florals de Barcelona 2021. Barcelona. La Breu edicions (alabatre)


La música d’una pedregada en un celobert. 
La llum fòssil d'un instant. 
Un palet que rebota sobre un estany i deixa un rastre tan bell com fugisser. 

Això i més, són les pedres d’aigua de Manel Ollé que em porten a un món íntim i, alhora, social, a un cau i a un bosc: pedres que traspuen un polsim d'angoixa i un punt de serenitat. 

Natura i urbs trenen correspondències que impacten com una pedrada al clatell i l’estany immòbil on un nen pot fer volar un còdol es transforma en aigüera o els passadissos del supermercat en un bosc. 

La vida de la ciutat, potser més la dels seus marges, és atrafegada com el vol d’un gillo polit sobre l’aigua mentre es camina, posem que pel Paral·lel. 

 «I pots veure llavors les ones expansives de tots els grapats de pedres d’aigua i dels imperceptibles replecs tectònics de les ones que hi feu i refeu uns i altres, al voltant. pedres de foc a la pell de l’estany: dansa d’espurnes» P. 60. 

Les imatges sovint parteixen de motius tradicionals elaborats i transformats en joies quotidianes. 

 «...les dites breus de les orenetes i els falziots et desvetllaven des del celobert, com un grapat de pedres d'aigua caient enmig del repic de plats i coberts i la psalmòdia de la radio veïna.» P. 30. 

Altres vegades les analogies sorprenen per la seva plasticitat: 

«...el mar es replega… com full de cel·lofana arrugat que prems dins del puny.» 

o tenen la qualitat de transportar-nos a un espai entre conegut i misteriós. 

Sovint m’evoquen imatges visuals, com quan la buidor es transfigura en bossa de plàstic que rodola per l'aparcament d'una benzinera abandonada, i em recorda una escena de la pel·lícula American Beauty. 

Acabo el llibre amb la impressió d’haver seguit al poeta durant un dia intens i em queda una llum que fa bona companyia. 

«...baixes les escales i seus a una terrassa de la plaça Masadas, amb un got i un llibre al davant, disposat a deixar que comenci a caure la nit.»

no n’omples cap: 
buit el món de buits hi ha 
canvis de llum»

Així de bonic i senzill: sense punt final. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada