diumenge, 23 de setembre de 2012

El color de les metàfores 1: Independència



 
La vida és del color de les metàfores amb què la contemplem.  

De  la mateixa manera que la visió des de dalt de la manifestació de l’onze de setembre i la focalització en el quatre de vuit aixecat a la cruïlla de Passeig de Gràcia i Gran Via tenyeixen l’acte reivindicatiu i festiu d’un to daurat propi de l’èpica, les paraules metafòriques que s’utilitzen per parlar de independència impregnen el nostre subconscient.

Un titular del diari Ara del 21/09/12 conté dues de les metàfores més utilitzades per evitar la paraula tabú: el xoc de trens i el divorci.

“Història d’un divorci. La relació Mas-Rajoy passa de la mà estesa al xoc de trens en menys d’un any”

Ens imaginem els ferros caragolats, els cossos destrossats, en fi, un escenari catastròfic en colors negres i vermells que fa por als mercats, un altre eufemisme.

“Els grans empresaris... no dubten a reclamar una butxaca més farcida de recursos, però les incerteses d’un possible xoc de trens els neguitegen” Ara 18/09 p. 6.

El mateix dia la columna de Marius Serra a La Vanguardia porta per títol “La mare de les metàfores” i trenca l’escenari terrible del xoc de trens per la convivència entre trens i mercats que es dóna a l'estació de Maeklong, a pocs quilòmetres al nord de Bangkok.


Les metàfores tendeixen a expandir-se a convertir-se històries: en paràboles.

“la metàfora de la dona que comença a parlar de separar-se i les seves paraules reactiven en el mascle la fixació possessiva i els rampells de la por” La Vanguardia, 20/09, p. 15.

“Un empresari, en el fons, és tan conservador com un pare d’adolescent, que té la sagrada missió de conservar els fills vius. Es nega a acceptar que el seu fill surti, però quan ho veu inevitable, és el primer d’anar-lo a buscar a les tres de la matinada a la discoteca perquè no tingui un accident.Ara 18/09, p. 2.

És a dir, aquests manifestants de l’onze de setembre, amb Duran i Lleida inclòs, són com una dona maltractada o com un adolescent que necessita de la protecció del pare-empresari.

Apa-l’hi! Potser que fem servir metàfores d’un altre color.