La primera fotografia de George Colbert que
vaig veure a les pàgines de El País era
la d’un nen llegint davant d’un elefant. Em va arribar a cor, la vaig retallar
i va anar a parar ben emmarcada a un lloc ben visible de l’aula Utopia que
aleshores estava muntant a l’Institut Bernat Metge. Des d’aleshores he anat
seguint aquest fotògraf canadenc i cada vegada m’agrada més. Totes les imatges
són molt suggeridores i gairebé totes volen dir alguna cosa més, fan el salt
metafòric deixant la porta oberta a les interpretacions. Per aquesta raó he
triat una de les seves fotografies per al meu perfil.
La força de l’elefant es rendeix a l’encant
de la lectura, o la placidesa idíl·lica del contacte amb la natura del gran
elefant és igual al plaer de llegit, la nena imagina com vola un ocell o
l’ocell la fa somiar. El que si que no hi ha dubte és de la pau i la serenitat
que reflecteixen totes les imatges i aquesta sensació s’amplifica amb el
muntatge fotogràfic recollit a l’exposició Ashes and Snow on apareix un gegantí
bestiari que es pot recórrer lliurament i que dóna la sensació que entres en un
somni o que entres en un estat himnòtic. Proveu-ho entrant al següent enllaç i
primer de tot cliqueu a “Experiencia”.
Quan acabeu pensareu com el fotògraf que “els animals salvatges són una de les millors obres d’art”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada