Amin Maalouf (2012), Los desorientados. Madrid: Alianza literaria.

Els desorientats i els punts cecs

Setze capítols que són setze dies durant els quals Adam, el professor libanès protagonista, intenta explicar a través de l’escriptura, eina del pensament, perquè fa vint-i-cinc anys que no tornava al seu país. Adam és un d’aquells que “tenía las neuronas en las yemas de los dedos” P. 20.

Tornar al Líban és retrobar-se amb els amics de joventut, així que es pot interpretar la novel.la com un cant a l’amistat: “lo que decían mis amigos no era para mí opiniones sin más, sino voces interiores.” P. 71.

Com molts d’ells i de nosaltres, l’Adam està desorientat – potser per això torna a Orient- i té necessitat d’explicar-se la vida i la història a partir de l’escriptura que li serveix d’ulleres per descobrir allò que ens passa desapercebut: “La noción de punto ciego, o blind spot, es, sencillamente, un instrumento de reflexión al que llamo, en nuestra jerga, a digging tool, una herramienta para cavar.” P. 161

Aquestes metàfores científiques es converteixen també amb invisibles moltes vegades, no som conscients d’elles quan parlem de “forats negres” o de “big bang”, em crida l’atenció la semblança amb la metàfora que utilitzava l’escriptor per encàrrec de l’última novel·la de Murakami: “treure la neu a palades” amb aquesta “herramienta para cavar” com si la tasca intel·lectual necessités de la força física per clarificar el pensament i anar a allò que realment importa, que moltes vegades és senzill, net i clar, però que intoxicats d’informacions no sabem veure.

El fet que fa evident la necessitat d’utilitzar aquesta eina per cavar no podia ser altra que la qüestió de gènere:

“ Se me ocurrió la idea cuando estabamos todavía en el internado. Nos estaban hablando en classe de la “Declaración de los derechos del hombre y del ciudadado” que se proclamó en tiempos de la Revolución Francesa. Un alumno pregunto si tambén se incluía en ella a las mujeres y, en tal caso, cómo se explicava que éstas no hubieran conseguido el derecho de voto en Francia hasta después de la Segunda Guerra Mundial. El profesor le contestó que, en realidad, esa afirmación de igualdad ante la ley no las incluía, però que no podía sacarse la conclusión de que hubiesen decidido dejarlas fuera a sabiendas. Ese aspecto de la realidad, nos dijo, era, sencillamente, inconcebible, “invisible” para los hombres de entonces.”

Calien i encara calen ulleres violeta.

Punt a part mereixen les metàfores amb noms propis com la del propi protagonista Adam i el personatge històric en el qual és especialista: Atila, per antonomàsia un bàrbar.

Atila “-Es el arquetipo del emigrante. Si le hubieran dicho: “¡A partir de ahora eres ciudadano romano!”, se habría envuelto en una toga, habría empezado a hablar latín y se habría convertido en el brazo armado del Imperio. Pero le dijeron: “¡No eres más que un bárbaro y un infiel!; y ya sólo soñó con asolar el país.”

Aquí també calen unes ulleres o uns miralls especials.