Em fa la impressió que el relat neix de
l'expressió "cartes mortes",
és a dir, cartes que han perdut el destinatari i s'amunteguen al costat de
Bartleby fent, segons la interpretació del innominat narrador, que el pobre
personatge es converteixi per contacte amb un cadàver ambulant, que acaba
morint d'inanició davant la indiferència dels oficinistes de Wall Street. Aquesta és la "carta" que es guarda
l'autor per fer-la aparèixer al final del relat, com qui es treu un as de la
màniga.
Aquest joc impregna també els personatges secundaris que apareixen descrits en funció els seus humors i caràcters fent servir imatges.
El cas més evident és el de Dindi: "després del migdia (la seva hora de dinar) s'encenia com un escalfapanxes..."P. 14, però també s'aplica als noms del Grapes, manetes neguitós amb dificultats de digestió, i el Gingebre, noi dels encàrrecs proveïdor habitual de pastissets d'aquest producte.
Aquesta cura a l'hora d'escollir els noms m'ha
fet pensar que el nom de Bartleby no
és un atzar. Pot provenir de Bartomeu apòstol patró, per cert, de les malalties
nervioses i que sembla que va viure de l'aire del cel.
Bartleby creix a mida que avança la narració i
al final és, ni menys ni més, el símbol del ésser humà atrapat en la xarxa
d'una societat deshumanitzada que té
"la profunda convicció que la mena de vida més fàcil és la millor (...) i
que "en la serena tranquil·litat d'un còmode refugi fa còmodes negocis
entre les accions, les hipoteques i les escriptures de la gent rica." P.
10.
Per això, les exclamacions final són com un
plany o una pregària.
"Ah, Bartleby!
Ah, humanitat!"
La capacitat de símbol del protagonista ha fet
que Enrique Vila-Matas a Bartleby y Compañía fes servir el nom de
bartebys per referir-se a aquells
escriptors que renuncien a escriure.
Estem davant d'una literatura fosca que fa
trontollar els esquemes socio-culturals i que deixa un regust amarg i una
inquietud crítica. No és obstacle perquè el gaudi que comporta l'art es
produeixi, però no es troba aquí la mena de plaer que generen les obres que
produeixen la il·lusió de posar una mica d'ordre al caos existencial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada