TOTES LES ENTRADES

dilluns, 25 de març del 2013

Reading is sexy: el color de les metàfores quotidianes 2


 Una editorial s'anuncia amb cartells amb aquest lema i la fotografia de James Dean i de Marilyn Monroe llegint.
Jo també busco fotografies d'aquesta mena per motivar a la lectura des de la Biblioteca de l'Institut, però no havia fet l'associació amb ser sexy. Pensant-ho bé, és lògic que si ser sexy i popular és una meta, proposar aquests models pot impulsar a agafar un llibre encara que sigui per aconseguir una bona imatge com la del millor Brando o la de la delicada Natalie Portman.




De tota manera, prefereixo considerar l'escriptura i la lectura eròtica en un altra sentit: la del plaer o satisfacció que comporta la literatura i aquí em ve a la memòria el petit llibre vermell on estava editat en castellà Le plaisir du texte de Roland Barthes.


Veiem el color vermell de dues de les seves metàfores sobre erotisme i literatura:

"L'écriture est ceci : la science des jouissances du langage, son kāmasūtra (de cette science, il n'y a qu'un traité : l'écriture elle-même)"

D' aquesta manera l'escriptura és un manual com el Kamasutra: pràctica i teoria a la vegada, que proporciona plaer. Per què es produeixi aquest plaer el text mai ha de ser massa evident, ha de jugar amb l'art d'ensenyar i de tapar, de fer servir la imaginació: l'art de seduir.

"L'endroit le plus érotique d'un corps n'est-il pas là où le vêtement bâille? Dans la perversion (qui est le régime du plaisir textuel) il n'y a pas de « zones érogènes » (expression au reste assez casse-pieds); c'est l'intermittence, comme l'a bien dit la psychanalyse, qui est érotique : celle de la peau qui scintille entre deux pièces (le pantalon et le tricot), entre deux bords (la chemise entrouverte, le gant et la manche); c'est ce scintillement même qui séduit, ou encore: la mise en scène d'une apparition-disparition."
http://static.anonfiles.com/1348464182733.pdf P. 14 i 19. Pdf. Seuil. 25/3/2013

Per acabar-ho d'arrodonir acabo de llegir aquesta aplicació del mateix principi al dominical de El País, ampliat a l'altra metàfora que acoloreix la lectura: la identificació amb el menjar.

"según un informe presentado por la Federación de Gremios de Editores de España,  uno de cada tres españoles no lee nunca. (...) yo solo me pregunto: Dios santo, ¿sabe uno de cada tres españoles lo que se está perdiendo? ¿Alguien se lo ha contado? Vaya por delante que soy bastante escéptico con las campañas de fomento de la lectura, por lo mismo que lo sería con las campañas de fomento del sexo o del jamón de jabugo; pero, del mismo modo que los chavales se pasan el día rodeados de chicas guapísimas (y viceversa), a mí me gustaría que los rodeáramos de libros buenísimos y de maestros bien pagados que supiesen disfrutarlos y les contasen lo que se están perdiendo. Luego, si los prueban y no les gustan, allá ellos: quien no disfruta follando ni comiendo jamón de Jabugo es que no tiene remedio." Javier Cercas, "Optimismo obligatorio (casi). El País semanal, 17 de marzo de 2013. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada