Distopia que ja
té cinquanta anys.
La relectura
d'aquesta obra que tant em va agradar quan era jove m'ha resultat profètica.
Ara sembla que
els llibres
que aletegen com coloms i que fan olor de nou moscada estiguin
desapareixent com en el món distòpic que crea Bradbury.
Estem vivint una
tecnificació mecanicista de la cultura i de l'ensenyament que menysprea les
humanitats, mentre les pantalles ho van envaint tot.
"Amb les
escoles formant més i més corredors, saltadors, voladors o nedadors en comptes
de professors, crítics, savis i creadors, el mot "intel·lectual" va
esdevenir el renec que mereixia ser (...) Segur que et recordes del nano que, a
la teva classe, era l'alumne "brillant", el que s'ho sabia tot de
memòria i sempre responia, mentre la resta seien com estàtues de pedra i
l'odiaven. ¿I no era aquest mateix nano, hores després, l'objecte predilecte
dels cops i les tortures de tota la colla? És clar que sí. Tots hem de ser
iguals. No tots nascuts lliures i iguals, com diu la Constitució, sinó tots fets ser iguals (...). Amb tot això, un llibre és un fusell carregat just a la casa del costat.
Crema'l." P. 88.
Davant d'aquesta
situació sembla que els personatges resistents al model de societat imperant
segueixin la consigna de Juan Ramón Jiménez que apareix com a lema del llibre: Si te dan papel rayado escribe de través.
S'han de crear espais de llibertat que
superin la pauta imposada. Bon consell.
També fa de bon
llegir i seguir l'escrit de Ray Bradbury Cómo
alimentar la musa y conservarla.
Una bona guia per llegir com a escriptors i gaudir creant l'escriptura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada