dilluns, 22 d’abril de 2013

Ray Bradbury, Fahrenheit 451. Barcelona: Edhasa, 1986.





Distopia que ja té cinquanta anys.

La relectura d'aquesta obra que tant em va agradar quan era jove m'ha resultat profètica.

Ara sembla que els llibres que aletegen com coloms i que fan olor de nou moscada estiguin desapareixent com en el món distòpic que crea Bradbury.

Estem vivint una tecnificació mecanicista de la cultura i de l'ensenyament que menysprea les humanitats, mentre les pantalles ho van envaint tot.

"Amb les escoles formant més i més corredors, saltadors, voladors o nedadors en comptes de professors, crítics, savis i creadors, el mot "intel·lectual" va esdevenir el renec que mereixia ser (...) Segur que et recordes del nano que, a la teva classe, era l'alumne "brillant", el que s'ho sabia tot de memòria i sempre responia, mentre la resta seien com estàtues de pedra i l'odiaven. ¿I no era aquest mateix nano, hores després, l'objecte predilecte dels cops i les tortures de tota la colla? És clar que sí. Tots hem de ser iguals. No tots nascuts lliures i iguals, com diu la Constitució, sinó tots fets ser iguals  (...). Amb tot això, un llibre és un fusell carregat just a la casa del costat. Crema'l." P. 88.

Davant d'aquesta situació sembla que els personatges resistents al model de societat imperant segueixin la consigna de Juan Ramón Jiménez que apareix com a lema del llibre: Si te dan papel rayado escribe de través.

S'han de crear espais de llibertat que superin la pauta imposada. Bon consell.

També fa de bon llegir i seguir l'escrit de Ray Bradbury  Cómo alimentar la musa y conservarla.
Una bona guia per llegir com a escriptors i gaudir creant l'escriptura.