 |
|
"passat el torrent, s'estén el poble de Valls de cap a cap,
com un llarg vaixell arborat d'un pal major, el campanar de Sant Joan, i un
altre de menor, el del Carme..." P. 8.
|
A la immediata postguerra Valls era, com tot el país, "un
vaixell encallat a les aigües manses d'un silenci odiós"
La clandestinitat :
"és com un pou fosc, on no es veu res al voltant, ni amunt ni
avall i on no pots fer altra cosa que moure't a les palpentes tot sol i confiar
en la sort." P. 168.
Per altra banda, s'intenta aprofitar dels plaers de la vida:
"de l'ara i aquí que és l'únic que podem prendre de
l'existència, com un grapat d'aigua que ens acostem a la boca assedegada, que
se'ns escorre entre els dits mentre la tastem." P. 43.
Mentre, la natura - impertorbable en la seva bellesa - acompanya la vida a
la ciutat i al camp:
"la tarda comença a caure blanament com un edredó violeta i malva
sobre la part alta de la ciutat." P. 74.
"...la mimosa florida es bressa en la tebior del diumenge. És com
un enorme núvol groc, d'una lluminositat esclatant." P. 174.
A la masia Cardellà, a l'altra banda del torrent que la separa de Valls,
tres homes caven un pou que és símbol de l'exili interior i, alhora, de la
recerca de la llibertat. El pou dels maquis es cega quan bona part de la
generació dels nostres pares va optar per un pacte de silenci.
Gràcies, Margarida, per haver tornat a cavar el pou.
http://www.cossetania.com/el-pou-dels-maquis-1350
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada