dilluns, 21 d’abril de 2014

Maria Lluïsa Fabra (2013) Retalls de memòria. Barcelona: Aresta (Nou punt de vista)



No conec Maria Lluïsa Fabra, però els seus escenaris vitals coincideixen en molts punts amb els meus. Potser hem passat una al costat de l'altre i ens hem mirat sense saber tot el que tenim en comú, almenys és la impressió que m'ha deixat el seu llibre.

Retalls de memòria fa reviure aquella època fosca en la qual "El pecat igual que el fred, era omnipresent". En el seu estil directe i decidit hi destaquen detalls quotidians que els ulls inquiets de la nena, que va ser, recorden i que la dona, que és, omplen de sentit. Sovint, aleshores, recorre a les imatges.

D'aquesta manera la planta enfiladissa "domesticava la llum del sol" P. 50, l'espill de la porta es converteix en un "molinet de mirar" P. 36 i "les criatures són com les heures, i pugen soles, arrapant-se com poden a les parets de les cases i les escoles." P 11.

Si aquests records estan distorsionats, com podria ser ja que el temps fa de les seves, em sembla que la Maria Lluïsa i jo hem anat a mirar-nos plegades "en un d'aquells miralls del Tibidabo que ens feien tant gràcia quan érem criatures." P. 11.

Que per molts anys continuï encaixant peces al trencaclosques i apedaçant memòries!