dimecres, 23 d’abril de 2014

Bernhart Schlink (2013) El lector. Barcelona: Columna (La butxaca). Club de Lectura Biblioteca Pau Piferrer


Llegir és caure en l'encís d'una seducció, com la que produeix l'enigmàtica Hanna en el jove narrador:

"...–una seducció que no significa pits, natges i cames, sinó la invitació a oblidar el món en l'interior del cos." P. 17.

La lectura en veu alta forma el gust de l'analfabeta Hanna i fa possible que aprengui a llegir i escriure amb "força i lluita". Potser la lectura actua com una anestèsia que fa més suportable l'horror dels camps d'extermini, qualsevol horror, fins i tot, pot arribar a aconseguir que la guardiana de les que havien de morir escrigui coses com: "Els poemes de Goethe són con miniatures amb un marc molt bonic."  P. 147-148.

La paraula és essencial per recuperar i assimilar el passat:

"Els estudiants del seminari dels camps de concentració ens vèiem com l'avantguarda de l'assimilació. Obríem les finestres, deixàvem que entrés l'aire, el vent que finalment aixecava la pols que la societat havia deixat caure sobre els horrors del passat. "  P. 72.

La vivència d'aquell infern va provocar una "narcosi personal i col·lectiva" que, quan és van relatar els fets públicament, es va reproduir en aquells els quals seguien el procés. Com conjuminar l'assimilació del passat i aquest desig vital d'anestèsia? Com comprendre i, alhora, condemnar? Superar aquestes dualitats és l'aconseguit repte de la novel·la.

Sota la narcosi hi ha una supervivent que aconsegueix no deixar-se "corrompre, ni per l'autocompassió ni per haver-se auto-conscienciat, com és palès que ha fet, d'haver sobreviscut i, a més de superar els anys als camps, de referir-los literàriament." P 94.

La paraula escrita té un poder d'exorcisme, sempre i quan, prengui aquest model i agafi distància  com en aquesta brillant novel·la que, com diu el narrador del llibre de l'últim testimoni vivent: "No convida a la identificació i no fa ningú simpàtic..." P. 94

La fredor és un potent antisèptic.